En els darrers mesos el Tribunal Suprem ha dictat una important resolució que influeix directament en el paradigma de la responsabilitat dels administradors de societats del nostre país.

Resum de la Sentència

El Tribunal Suprem recorda que la infracció del deure de lleialtat no és suficient, per si sola, per fonamentar una acció social de responsabilitat si no s’acredita el perjudici causat a la societat.

La responsabilitat dels administradors continua sent una de les qüestions centrals del Dret societari.

En aquest àmbit, la jurisprudència recent del Tribunal Suprem insisteix en la importància de distingir entre l’incompliment dels deures inherents al càrrec i els requisits necessaris per obtenir una condemna indemnitzatòria.

En la seva Sentència 1129/2026, de 13 de juliol, el Tribunal Suprem va examinar una acció social de responsabilitat relacionada amb operacions vinculades a una persona que exercia funcions d’administració i direcció.

La Sala va confirmar la desestimació de la demanda en no haver-se acreditat el perjudici patit per la societat, malgrat haver-se al·legat una infracció del deure de lleialtat.

Influència de la resolució

Aquest pronunciament posa de relleu una qüestió fonamental: l’existència d’una conducta potencialment contrària als deures de l’administrador no elimina la necessitat d’acreditar els pressupòsits específics de l’acció exercida.

En particular, l’acció social de responsabilitat exigeix atendre els requisits previstos a la Llei de Societats de Capital, entre ells el dany causat al patrimoni social i la seva relació amb la conducta imputada.

Des d’una perspectiva pràctica, aquesta doctrina subratlla la importància de documentar adequadament les decisions empresarials, identificar possibles conflictes d’interès i analitzar les operacions vinculades amb especial rigor.

També és essencial definir correctament l’estratègia processal i concretar els fets, danys i pretensions que sustenten una eventual reclamació.

La nostra recomanació

La prevenció de conflictes societaris i l’adequada protecció dels interessos socials requereixen, per tant, un assessorament jurídic que combini coneixement normatiu, anàlisi de riscos i experiència en litigació mercantil.

En un entorn empresarial cada vegada més exigent, anticipar-se a les controvèrsies i actuar amb rigor jurídic constitueix una eina essencial per protegir el patrimoni de les societats i preservar la responsabilitat de qui les administra.